La prefilatèlia. El correu abans dels segells

El camí de carro més proper a Andorra era el que comunicava Puigcerdà amb Lleida per la vall del Segre. Aquesta proximitat influí a fer que l’estafeta de correus de la Seu d’Urgell, ja al final del segle XVIII, canalitzés el volum més important de cartes vers les Valls. Dues vegades a la setmana, amb mula, es recollien i es portaven les saques. Des de la Seu d’Urgell sortien dos itineraris recorreguts en algun tram a cavall i en d’altres en carro que arribaven fins a Puigcerdà (12 h 15 min) i fins a Tiurana (10 h 15 min) i d’allí respectivament cap a França i cap al tren de Saragossa a Barcelona.

La natural dependència d’Andorra del servei de correus de la Seu d’Urgell, en un moment de forta influència del copríncep episcopal (1822-1881), neguitejà el Govern francès davant la possible pèrdua de protagonisme a les Valls, per la qual cosa organitzà, entre 1837 i 1840, un servei de correus amb diligència fins a l’Ospitalet i d’allí a peu fins a Soldeu i Andorra la Vella (11 h 30 min), on obrí una carteria. Les veus de protesta dels sectors propers al copríncep episcopal, però, obligaren a tancar l’oficina quasi de manera immediata.

Naixement del correu i invenció del segell. La primera carteria

Al segle XIX, les cartes que arribaven de la Seu d’Urgell o de l’Ospitalet es deixaven a l’Hostal de Cal Calones d’Andorra la Vella, que feia les funcions de carteria. Un testimoni de l’època descriu la vidriera de l’hostal plena de cartes sense reclamar, fet que posa de manifest les limitacions i l’abast del servei a les Valls. Aquesta realitat condicionà de manera negativa les iniciatives de fer una sèrie de segells espanyols (1875) i d’establir una marca de pas francesa (1882) propis per a Andorra. Les cartes continuaren franquejades amb segells espanyols o francesos i amb marques de les oficines de la Seu d’Urgell o de Porta fins entrat el segle XX.

Els problemes amb el telègraf

Dins la mateixa política d’augmentar i de consolidar el grau d’influència francesa sobre Andorra, l’any 1881 s’iniciaren els treballs per estendre la xarxa telegràfica de Porta fins a Sant Julià de Lòria. Aquest esforç intencionat de modernització es materialitzà amb l’obertura d’estacions a Soldeu, a Encamp, a Andorra la Vella i a Sant Julià de Lòria. El nou sistema de telecomunicació permetia transmetre un telegrama de Soldeu a Calais (a uns 1.750 km) en unes 3 h 45 min. Aquesta escomesa contra el proteccionisme feudal del copríncep episcopal comportà la reacció d’una part de la societat andorrana, que sabotejà la línia fins a aconseguir tancar-la.